Veganismo y deporte: recomendaciones para la dieta vegana

Comparteix aquest article en les teves xarxes socials

Existeixen molts estudis que expliquen els beneficis fisiològics de fer exercici, però és important destacar que també aporta molts altres a nivell psicològic i social.L’activitat física és un gran remei per als nostres problemes interiors i per a combatre l’estrès, quan realitzes exercici físic la ment produeix endorfines, que generen un especial estat d’eufòria i de benestar emocional.

El cos rep respostes emocionals plaents i s’arriba, fins i tot, a la disminució de la sensació de dolor. Així doncs, practicar activitat física amb regularitat t’aportarà, independentment dels beneficis físics, grans beneficis mentals com:

  • Disminució dels nivells de tensió, estrès i ansietat
  • Relaxació del cos i sensació de satisfacció
  • Alliberament de la negativitat i estabilització de l’estat d’ànim
  • Millora de l’autoconfiança i l’autoestima

Des de l’inici de la pandèmia, nombrosos especialistes han destacat l’augment de patologies relacionades amb la salut mental, un aspecte que podem cuidar en el nostre dia a dia gràcies a l’exercici físic. En aquest article parlem una mica més sobre aquest tema.

Context actual després de dos anys de Covid-19

L’any 2019 va generar grans canvis a escala mundial per l’aparició d’un nou virus que presentava un alt índex de contagi i mortalitat. Per a combatre-ho s’han dut a terme durant aquest temps moltes mesures per a frenar la seva propagació, en els primers mesos fins i tot de quarantena i aïllament. Totes aquestes mesures imprescindibles van provocar canvis en la forma de vida de persones de totes les edats i condició, que van veure afectades les seves relacions socials, van traslladar el seu lloc de treball o les seves classes al domicili i van alterar els seus hàbits de somni, alimentació, exercici físic, etc.

Durant la pandèmia, l’insomni, l’ansietat i la depressió han estat els trastorns més estudiats i identificats en les diferents poblacions. A aquests, se sumen el trastorn d’estrès posttraumàtic, les fòbies i els trastorns del control dels impulsos, Chi et al. (2021)

Estudis com el realitzat per Balena et al. (2021) assenyalen que els nens van generar sentiments d’insatisfacció per no poder dur a terme les seves activitats quotidianes. Els adolescents i adults, van sofrir més frustració, nostàlgia, avorriment i nervis pel distanciament social i; les persones majors van experimentar canvis en el seu benestar general i salut mental.

En el cas de les persones contagiades per Covid-19 s’han identificat alteracions en la salut mental, com la por, l’estrès i la depressió, especialment per les dificultats en el tractament, l’alt índex de mortalitat dels pacients fins a l’aparició de tractaments i vacunes, i el temor a perdre ingressos econòmics.

Pesi al context actual, existeixen també maneres de prevenir aquests problemes relacionats amb la salut mental. En moltes recerques científiques, com la realitzada per Mikkelsen et al. (2017), s’identifica la relació positiva que existeix entre realitzar exercici físic i la salut mental.

Efectes negatius de l’estrès en la nostra salut

Les situacions d’estrès constant són perilloses per a la nostra salut. El nostre cos està permanentment en estat d’alarma i això pot portar-nos a emmalaltir. Amb l’estrès, el benestar de les persones es veu afectat i podem desenvolupar trastorns o malalties mentals i físiques cròniques a llarg termini si no es corregeixen les causes. Els símptomes inclouen maldecaps o d’estómac, insomni o cansament. L’estrès també afebleix el nostre sistema immunitari i pot provocar canvis en els nostres hàbits. Les persones dormen menys i pitjor, mengen de manera menys saludable i es tornen menys actives físicament.

No és sorprenent que l’estrès s’associï sovint amb l’obesitat, que al seu torn augmenta el risc de malaltia cardiovascular?

Els nostres músculs també reaccionen a l’estrès, si aquest persisteix, pot provocar un excés de tensió muscular i contractures. Això pot desembocar en migranyes, maldecaps per tensió o trastorns musculoesquelètics. A més, algunes hormones segregades en episodis d’estrès provoquen la descomposició de les proteïnes musculars, mentre que unes altres provoquen mal oxidatiu. Això redueix la força muscular i el risc de lesions musculoesquelètiques augmenta.

Què podem fer front a l’estrès?

És important tenir les eines necessàries per a poder combatre l’estrès. Els professionals de la salut mental, com els psicòlegs, poden ajudar-nos a aprendre diferents tècniques per a bregar amb l’estrès. A més d’aprendre aquests recursos per a combatre l’estrès, l’activitat física també permet combatre’l i prevenir-lo. L’activitat física ajuda a reduir els factors estressants, enforteix els nostres recursos personals, mitiga les reaccions a l’estrès i enforteix la nostra salut de manera general.

Beneficis psicològics de l’exercici físic

1r Disminueix els nivells de tensió, estrès i ansietat
L’exercici físic és un eficaç amortidor de l’estrès. Quan acabem de realitzar exercici, es produeix una disminució de l’activitat fisiològica a causa de l’alliberament d’endorfines, que provoca un efecte relaxant i farà que l’ansietat i les tensions diàries disminueixin. A més de reduir la nostra ansietat ens ajudarà a descansar millor i a començar l’endemà més actius i amb més energia.

2n Millora l’estat d’ànim i redueix els sentiments negatius i depressius
L’activitat física allibera la nostra negativitat, redueix els símptomes depressius i millora el nostre estat d’ànim en provocar canvis en la funció de la serotonina, que és el neurotransmissor més associat a l’estabilitat emocional i a la positivitat emocional.

3r Fomenta la relaxació, augmenta la satisfacció emocional i potència la vitalitat
L’exercici físic ens permet descobrir capacitats que no sabíem que teníem, ens gratifica en aconseguir un objectiu que ens havíem proposat i ens permet trobar un espai per a pensar en nosaltres mateixos. Tot això es tradueix a estar més relaxats, més satisfets i tenir més energia i vitalitat en la nostra vida.

4t Millora de l’autoconfiança i l’autoestima
S’ha comprovat que fer esport ens ajuda a millorar la nostra autoestima i a tenir una imatge més positiva de nosaltres mateixos. Això es deu al fet que les persones que practiquen esport, a part de sentir-se millor i tenir una millor condició física, estan més entrenades per a afrontar reptes, afrontant els problemes d’una manera més tranquil·la, alterant-se menys i resolent-los amb major eficàcia.

5è Retard de l’envelliment i millora dels processos cognitius
S’ha observat que els processos cognitius en les persones que practiquen de forma regular exercici són millors que les que no ho practiquen i són més sedentàries. Aquest fet s’ha analitzat i confirmat en nens, en adults i en persones majors. L’exercici ajuda a promoure el bon desenvolupament de les funcions cerebrals. Un altre tema molt interessant i que genera més diversitat d’opinions és el fet de si l’exercici físic pot contribuir a regenerar neurones.

En definitiva, l’exercici físic i l’esport és una gran eina que tenim al nostre abast per a combatre i prevenir l’aparició de trastorns de la personalitat, l’estrès i l’ansietat. També, es considera un factor protector en casos d’estrès posttraumàtic, fent que el succés tingui un menor impacte sobre la persona i aquesta disposi de més recursos per a gestionar les seves emocions.

Fa el primer pas i comença a cuidar tant de la teva salut física com de la teva salut mental incorporant l’exercici físic a la teva vida.

SESIÓN DE ENTRENAMIENTO GRATUITA

Descubre tu plan de entrenamiento personalizado con una sesión gratuita

SESIÓN DE ENTRENAMIENTO GRATUITA

Descubre tu plan de entrenamiento personalizado con una sesión gratuita

  1. Posada-López, Z.; Vásquez-López, C. 2022. Beneficios de la práctica de actividad física durante la pandemia generada por el Covid-19.
  2. Chi, X, et al. 2021. Mental health problems among Chinese adolescents during the COVID-19: The importance of nutrition and physical activity. International Journal of Clinical and Health Psychology.
  3. Mikkelsen, K, et al. 2017. Exercise and mental health.