Les lesions que afecten la columna vertebral poden ser originades per diverses causes i provocar dolor en diferents zones de la nostra esquena i cos en funció de l’estructura danyada. El dolor que provoquen aquestes lesions no sempre es concentra en l’àrea on es produeix el problema, sinó que pot estendre’s per altres zones del cos, com les cames o els braços, si la lesió afecta a les arrels nervioses que surten de la nostra columna vertebral. Per aquest motiu, és important establir un bon diagnòstic que ens permeti recomanar el tractament adequat per a cada cas. A continuació, veurem quines són les lesions més freqüents que afecten la columna vertebral, els símptomes que comporten i algunes recomanacions per al seu tractament.

Causes i símptomes més habituals de les lesions de columna vertebral

El primer que hem de tenir en compte és que l’esquena i en concret la nostra columna vertebral és una estructura bastant complexa, que engloba ossos, discos intervertebrals, músculs i nervis. A més, abraça una zona àmplia del nostre cos, des del cap fins a la pelvis. Per això, a causa de la gran quantitat d’estructures que la formen i la seva extensió en el nostre cos, és freqüent que apareguin lesions i molèsties en aquesta zona. De fet, el dolor d’esquena és un dels trastorns mèdics més freqüents en la societat actual i una de les raons més comunes per la qual les persones acudeixen al metge o falten al treball.

Respecte a les causes que provoquen les lesions d’esquena o de la columna vertebral, sempre hem mantingut que una de les principals causes és la feblesa muscular. Una esquena forta fa que siguem menys propensos a patir dolor i al fet que es produeixin lesions amb el pas dels anys. Una musculatura forta fa que l’estabilitat de la columna vertebral sigui millor i estigui més preparada per a suportar les càrregues del treball, de l’esport i de la vida diària. En aquest sentit, ens agrada recordar les paraules del Dr. Kovacs quan li pregunten “Per què ens fa mal l’esquena a la immensa majoria de persones?”

La seva resposta en aquesta entrevista va ser que de 100 pacients als quals els fa mal l’esquena, un es deu a una malaltia sistèmica, com alguna infecció, malalties metabòliques, càncer, etc. Dels 99 pacients que queden, en quatre el dolor es deu a una afecció estructural de la columna vertebral: algun tipus d’hèrnia discal o algun tipus d’estenosi espinal que comprimeixen un nervi i produeixen dolor per irritació o compressió del nervi. El 95% restant es deu a casos inespecífics en els quals no hi ha una cosa trencada, per dir-ho així, sinó que els sistemes habituals funcionen malament: la causa més freqüent és que la musculatura no sigui capaç de fer bé el seu treball perquè no sigui prou fort, resistent, o no es coordinin bé els diferents grups musculars.

Evidentment poden existir altres causes que provoquin lesions en la columna vertebral i en aquests casos solen ser greus, per exemple, els accidents de trànsit, les caigudes des de gran altura o els traumatismes directes sobre la columna vertebral.

Els símptomes que apareixen en les lesions de columna vertebral depenen del lloc on es produeix la lesió i de la intensitat d’aquesta. Els símptomes més freqüents són:

  • Dolor en la zona cervical, dorsal o lumbar.
  • Feblesa o falta de força a les cames o els braços.
  • Alteracions de la sensibilitat en el trajecte del nervi, sensació d’entumiment, formigueig o coïssor.
  • Limitació funcional per a realitzar alguns moviments.

Lesions de columna i esquena més freqüents

Lumbàlgia

Per lumbàlgia entenem tota molèstia en forma de dolor localitzada en la zona lumbar. La regió lumbar és la zona anatòmica que ocupen les vèrtebres que queden per sota de la graella costal. És a dir, que el límit superior de la regió lumbar estaria marcat, precisament, pel vorell inferior de les costelles. Els costats corporals farien de límits laterals, i la zona del glutis marca el límit inferior.

La lumbàlgia sol manifestar-se en persones que estan sotmeses a sobrecàrregues continuades de la musculatura lumbar, ja sigui per la seva activitat laboral o per altres motius no laborals. També existeixen persones que en la seva activitat laboral romanen llargs períodes de temps asseguts en mala posició o bé mantenen postures forçades prolongadament.

Malgrat els nombrosos estudis realitzats, més del 80% dels casos no tenen una causa clara. El principal símptoma és el dolor en la part baixa de la columna i l’augment del to muscular i la rigidesa (dificultat per a la moure el tronc). El dolor augmenta a la palpació de la musculatura lumbar i es perceben zones contracturades. A vegades aquest dolor pot abastar també els glutis i les cames o pujar cap a la musculatura dorsal, augmentant la rigidesa de tronc.

L’enfortiment de la musculatura profunda de la columna lumbar i del core són molt importants per a prevenir l’aparició de la lumbàlgia. En cas de dolors crònics, aquells que duren més de 3 mesos, enfortir específicament la musculatura profunda de la columna vertebral ens ajudarà també a alleujar el dolor.

Cervicàlgia

En aquest cas el dolor està localitzat en la zona cervical, també es considera crònic quan supera els 3 mesos de durada. Es parla de torticoli quan es perd la mobilitat en aquesta zona de la columna i el coll està completament rígid. Deixant a un marge possibles accidents, les causes més freqüents de la seva aparició són les activitats rutinàries i les males postures. Per a moltes persones el dolor cervical és un problema diari i molest. És una de les queixes més esteses entre els companys d’oficina i és que, les persones que passen una gran quantitat d’hores assegudes treballant en les seves pantalles o mirant el telèfon mòbil, sovint sofreixen de dolor cervical.

Per regla general el tractament recomanat en cada cas és:

  • Dolor agut → Fisioteràpia i osteopatia
  • Dolor crònic → Teràpia Mèdica d’enfortiment muscular cervical
  • Prevenció del dolor cervical → Entrenament preventiu per a problemes cervicals

Hèrnia discal

L’hèrnia discal és una malaltia que afecta els discos intervertebrals de la columna vertebral. Aquests discos actuen com a amortidors de la columna vertebral i amb el temps o un esforç brusc poden danyar-se. Quan això ocorre la part interna del disc intervertebral (nucli pulpós) es desplaça cap a l’arrel nerviosa, la pressiona i produeix un intens dolor.

La majoria de les hèrnies discals apareixen en la zona lumbar, encara que poden aparèixer en qualsevol lloc de la columna vertebral, sent freqüents també en la zona cervical. Els símptomes depenen de la zona afectada i de si el disc està pressionant un nervi. A vegades fins i tot és possible tenir una hèrnia discal i no sofrir cap símptoma.

  • Dolor: la seva aparició sol ser aguda, sobtada i d’alta intensitat. La seva localització dependrà del lloc de l’hèrnia. Si és en la zona lumbar el dolor es manifesta en la part baixa de l’esquena, en el gluti, la cuixa i el panxell. Si és en la zona cervical apareixerà en el coll, l’espatlla i el braç. Sol augmentar en tossir o esternudar i ser major en estar dempeus que en caminar.
  • Entumiment, formigueig i alteració de la sensibilitat: el dolor sovint s’acompanya d’aquestes alteracions que afecten braços i cames en funció de la localització de l’hèrnia.
  • Pèrdua de força: els músculs innervats pels nervis afectats tendeixen a afeblir-se i provocar aquesta sensació de falta de força a la cama o el braç.

Afortunadament en la majoria de casos d’hèrnia discal, el dolor remet amb un tractament conservador i no és necessària la cirurgia. Els estudis científics actuals indiquen que solament un 10% dels pacients necessitaran sotmetre’s a una intervenció. És més, tret que existeixin dèficits neurològics, feblesa muscular en les extremitats o dificultat per a caminar la primera opció de tractament hauria de ser optar per un tractament conservador amb l’objectiu d’alleujar el dolor i recuperar la funcionalitat de la columna vertebral.

En la fase aguda del dolor el tractament conservador es basa en el repòs relatiu (un o dos dies, però no mantenir la inactivitat per molt més temps, no és recomanable estar estirat o assegut durant molts dies), medicaments antiinflamatoris i per al dolor, prescrits per un metge, i sessions suaus de fisioteràpia o osteopatia encaminades a alleujar el dolor i recuperar progressivament la mobilitat de la columna vertebral. En fase subaguda és imprescindible iniciar un tractament específic d’enfortiment muscular de la columna vertebral i la zona abdominal.

Estenosi

L’estenosi és una patologia que es produeix quan el canal vertebral s’estreny i disminueix l’espai per on passen la medul·la espinal i els nervis perifèrics. Aquest estrenyiment, que és més freqüent en la zona lumbar, pot comprimir la medul·la espinal i els nervis perifèrics desencadenant els símptomes. És una patologia més freqüent en persones majors de 50 anys i no totes les persones que la sofreixen experimenten símptomes.

Si l’estrenyiment del canal vertebral lumbar acaba comprimint els nervis, poden desenvolupar-se els següents símptomes:

  • Dolors intensos a les cames, els panxells o en la part baixa de l’esquena: generalment empitjoren en posar-nos dempeus, caminar o en pujar i baixar un pendent i milloren en asseure’ns o inclinar-nos cap endavant.
  • Endormiscament, formiguejos i falta de sensibilitat en els glutis, cames i peus.
  • Feblesa i falta de força a les cames i els peus: apareix en els casos més greus i fa que la persona hagi de detenir-se o asseure’s pel dolor i la claudicació de les cames que apareix en caminar.

Encara que no existeix un remei definitiu per a l’estenosi, l’exercici regular, els medicaments i en els casos més greus la cirurgia, poden ajudar-nos molt a conviure amb aquesta patologia. Mantenir-nos el més actius possible és una de les coses més importants que podem fer per a controlar els símptomes de l’estenosi lumbar. La clau és trobar exercicis que siguin senzills i agradables, i que no empitjorin els símptomes.

Espondilòlisi o espondilolistesi

L’espondilolistesi i l’espondilòlisi són dues patologies que afecten la part baixa de la nostra columna vertebral, generalment la zona lumbar i sacra, que sovint apareixen relacionades entre si. L’espondilolistesi és el lliscament d’una vèrtebra sobre una altra, sent més freqüent el desplaçament anterior conegut com anterolistesi. A vegades, pot acompanyar-se d’espondilòlisi, que és la fractura de la part de la vertebra en la que s’uneix l’arc posterior amb el cos vertebral.

La majoria de les espondilòlisis i espondilolistesis són asimptomàtiques, encara que en els casos més avançats poden ser la causa de dolor lumbar, ciàtica i falta de força o formiguejos a les cames.

Poden aparèixer per diferents causes, però la hiperextensió repetitiva de tronc associada a determinades activitats esportives com la gimnàstica, l’halterofília o els esports de llançament és un factor desencadenant molt important.

En la majoria dels casos, el tractament sol ser conservador amb fàrmacs i fisioteràpia per a calmar el dolor i entrenament per a enfortir la musculatura de la columna vertebral. La intervenció quirúrgica és poc freqüent i es reserva als casos més greus. La prevenció és important, perquè com hem vist un dels factors més rellevants per a la seva aparició són determinades activitats esportives.

Escoliosi

L’escoliosi és un dels problemes més coneguts de la columna vertebral. Es defineix com una deformitat tridimensional de la columna que ocorre amb major freqüència durant el període de creixement anterior a la pubertat. Sovint identifiquem l’escoliosi perquè la persona presenta una curvatura visible en forma de C o de S i alguns desequilibris corporals com una espatlla més alta que un altre, un omòplat que sobresurt o un maluc més alt que l’altre. En més del 85% dels casos la causa que provoca l’escoliosi és desconeguda i, encara que la majoria de casos són lleus, a vegades pot anar acompanyada de dolor.

En la majoria d’ocasions l’escoliosi no provoca dolor en nens i adolescents i són els pares els que es donen compte en observar asimetries a l’esquena dels seus fills. Alguns signes característics que poden observar-se en l’escoliosi i ajudar-nos en el diagnòstic són:

  • Un maluc o una espatlla més alta que l’altre.
  • El cap no sembla centrada respecte als malucs.
  • Una escàpula és més prominent que l’altra.
  • Les costelles d’un costat sobresurten més quan el nen s’inclina cap endavant.

En els adults, l’escoliosi pot produir dolor d’esquena i en els casos més greus fins i tot dificultats respiratòries.

La majoria dels nens amb escoliosis tenen una lleu curvatura i, probablement, no necessiten un tractament específic. Per exemple, en desviacions de menys de 10º simplement bastarà amb realitzar exercici físic i portar un control mèdic cada 4-6 mesos per a controlar l’evolució. En casos més avançats, amb desviacions entre els 10º i 30º, és important iniciar tractaments de fisioteràpia i la utilització d’una cotilla per a frenar la progressió de l’escoliosi fins que el nen finalitza el seu creixement. En aquests casos també resulta aconsellable iniciar un programa d’enfortiment muscular específic. Només en els casos més greus, amb desviacions superiors als 50º, és possible que hagi de valorar-se la intervenció quirúrgica a més de seguir amb la fisioteràpia, l’enfortiment muscular terapèutic i l’ús de la cotilla.

EXAMEN MÈDIC GRATUÏT

Si sofreixes dolor d’esquena o t’han diagnosticat un problema en la teva columna vertebral vine a conèixer-nos i descobreix com l’enfortiment muscular pot ajudar-te a resoldre el teu problema. Examinem el teu cas sense compromís per a recomanar-te el millor tractament.

EXAMEN MÈDIC GRATUÏT

Si sofreixes dolor d’esquena o t’han diagnosticat un problema en la teva columna vertebral vine a conèixer-nos i descobreix com l’enfortiment muscular pot ajudar-te a resoldre el teu problema. Examinem el teu cas sense compromís per a recomanar-te el millor tractament.