
Us heu preguntat alguna vegada què és millor: fer un exercici amb goma elàstica, en màquina o amb pes lliure? La resposta no és una altra que no hi ha millor o pitjor manera de realitzar-ho, sinó que és diferent. Cada tipus de resistència té els seus avantatges i inconvenients. En aquest article del blog, parlarem sobre les particularitats de les resistències elàstiques i les resistències gravitacionals.
Entenent l’exercici
Moltes vegades entrem en una sala d’entrenament i dubtem sobre quin tipus de material utilitzar i per quina raó hem d’utilitzar un tipus o un altre. Per aquest motiu, és important entendre com afecta cada tipus de resistència al nostre cos i d’aquesta manera podrem utilitzar la que més s’adeqüi al nostre objectiu en aquest moment.
Tipus de resistències n’hi ha moltes, però en aquest article ens centrarem en dues que ens podem trobar amb més freqüència: les resistències elàstiques, que engloben majoritàriament les gomes, i les resistències gravitacionals. De les segones, farem distinció entre les màquines gravitacionals i el pes lliure (manuelles, barres, etc.).
Diferència entre pes i resistència aplicada a una articulació
Abans d’entrar en matèria, hem d’entendre la diferència entre el concepte “resistència” i “pes”. Quan parlem de pes, fem referència a la força que exerceix un cos respecte a la força de la gravetat. Un mateix pes pot costar més o menys de moure en funció d’altres factors com la palanca o el sistema de corrioles utilitzat. Aquí és on entra el concepte resistència, que és la resistència a la força que exerceix el material utilitzat (manuella, goma, màquina…) sobre la o les articulacions que mourem.
Això és important per a entendre que més pes no sempre significa rebre més resistència, o perquè en algun cas costa més fer un exercici amb goma que amb una manuella, per exemple.
La resistència gravitacional
Les màquines utilitzades, normalment utilitzen plaques de pesos units a una corriola. Quan fem el moviment de la màquina, s’aixequen els pesos i la força de la gravetat de les plaques serà la que ens oferirà la resistència.
La força generada per la gravetat serà sempre la mateixa. En càrregues gravitacionals la velocitat d’execució té un paper molt important. Si realitzem l’exercici de manera ràpida hi haurà molta acceleració en els pesos, per la qual cosa la resistència al principi serà molt més alta que una vegada accelerades les plaques de pes, quan la resistència serà molt menor. Per posar un exemple, és el mateix principi que si saltem. Generem molta força al principi, però quan ens enlairem del sòl, la inèrcia generada ens permet continuar pujant sense estar fent tanta força. A aquesta força “sense esforç” se’n diu càrrega inercial.
Si realitzem els exercicis de manera lenta i controlada, tal com recomanem en Wunder Training, l’acceleració és molt menor. Per tant, la resistència es manté constant en tot el recorregut de l’exercici, la qual cosa resulta molt més recomanable.
Prioritzarem l’ús d’aquestes màquines que necessitem utilitzar una càrrega elevada amb un rang de moviment complet. El fet que sigui un moviment guiat requerirà menys estabilització de l’articulació i ens permetrà tenir un moviment més analític de la musculatura activada. Sent més estable el moviment, ens permetrà treballar amb un pes alt de forma més segura que si treballéssim exercicis amb pes lliure, on necessitaríem més treball de la musculatura sinergista (aquells músculs que actuen conjuntament amb un altre múscul per a dur a terme un determinat moviment) per a estabilitzar el moviment.

La resistència elàstica
En aquesta mena de material la resistència no ve donada pel pes de l’objecte com en el cas anterior, sinó per la deformació d’aquest. En aquest cas, la resistència varia en funció de l’elongació de la goma, per la qual cosa canviarà al llarg de tot el moviment. Això farà que el primer tram de recorregut sigui molt fàcil, o bé que la part final sigui massa dura, per la qual cosa en tots dos casos ens trobarem que una part del recorregut no serà treballada de manera òptima. És un material més fàcil de transportar i de manipular a causa del seu baix pes. Per aquesta raó és molt utilitzada en rehabilitacions, on, a més, se sol treballar amb recorreguts escurçats o isomètrics (aguantar fent força en un punt). En aquest cas la velocitat d’execució variarà molt menys la resistència, ja que aquesta no va en funció del pes de l’objecte, sinó si la goma està més o menys estirada.

Conclusions
- En màquines o en pes lliure cal realitzar el moviment lent si vols treballar tot el recorregut articular amb la mateixa resistència.
- Les màquines requereixen menys estabilització articular que el pes lliure.
- Les gomes canvien la resistència que donen al llarg del recorregut, així que el focus de l’exercici serà només en un tram.
- Un mateix exercici pot tenir un resultat molt diferent en funció del material utilitzat i de la velocitat d’execució.
- És important saber l’objectiu de cada exercici a realitzar per a poder utilitzar el material i l’execució més adequada.
Si t’ha interessat el contingut d’aquest article o vols aprofundir més, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i t’ajudarem en tot el que puguem!