fortalir osos -Gimnàs Barcelona

Comparteix aquest article en les teves xarxes socials

Alguna vegada t’has preguntat fins a quina edat creixen els ossos? En aquest article t’ho expliquem i la resposta, segurament, et sorprendrà.

Els ossos proporcionen suport i permeten que el cos es mogui, emmagatzemen minerals, són necessaris per a la producció de cèl·lules sanguínies i protegeixen els nostres òrgans. En conseqüència, és lògic afirmar que no són una construcció rígida, sinó que continuen formant-se i creixent durant la nostra vida.

El nostre cos té aproximadament 206 ossos; cada os es compon d’un terç de col·lagen i dos terços de minerals. Un os és un òrgan amb bona perfusió i conté diferents tipus de teixit viu. És aquest teixit el que determina en gran manera les propietats mecàniques d’un os.

El teixit de la superfície exterior de l’os es coneix com a substància cortical. En l’eix dels ossos tubulars, aquesta capa és molt gruixuda i també es coneix com a substància compacta o os compacte.

La seva microarquitectura fa un os dur i lleuger

La capa interna de teixit es diu “la substància esponjosa”; és una xarxa esponjosa de trabècules (os esponjós) i està estructurada de manera que pugui suportar les càrregues. Aquesta microarquitectura assegura que l’os sigui alhora estable i lleuger. En l’exterior, l’os està envoltat per una membrana connectiva cridada el periosti. Aquesta membrana no s’estén sobre les superfícies d’unió, aquí l’os està cobert de cartílag. Els ossos evolucionen a partir del teixit cartilaginós i del teixit connectiu embrionari.

Durant la infantesa i l’adolescència aquest teixit es torna gradualment os dur. El creixement dels ossos continua fins que som adults i hem arribat a la nostra altura màxima. La manera en què es produeix el creixement depèn del tipus d’os. Per exemple, en ossos tubulars com el fèmur, l’augment en la longitud es produeix a la zona de la placa epifisial –un buit entre l’eix i els extrems d’un os. La placa desapareix una vegada que hem deixat de créixer i es forma l’os dur.

Durant la nostra vida els ossos es reformen

Per descomptat, els ossos no només es fan més llargs sinó que també es tornen més gruixuts i més forts. Fa molt temps que sabem que els nostres ossos s’adapten a les càrregues mecàniques al llarg de la nostra vida. La forma en què això funciona es coneix com el “principi minimax”, és a dir, l’os ha de ser tan estable com sigui necessari, però també el més lleuger possible.

Les cèl·lules que formen els ossos es coneixen generalment com “osteoblastos”. En contrast, els “osteoclastos” són responsables del procés invers conegut com la reabsorció. Igual que amb els músculs, l’equilibri entre la velocitat de formació i reabsorció decideix si els ossos es formen o es deformen.

Entrenament de força per als ossos

La força més gran que actua regularment en els ossos no és la gravetat, sinó la força muscular. Quan els nostres músculs treballen intensament, els nostres ossos, i en particular els ossos tubulars llargs, es distorsionen en una quantitat molt petita. La tracció, la compressió, la força i la flexió es transfereixen als ossos a través dels músculs i, com a conseqüència, l’interior dels ossos està també subjecte a càrregues, que seran les responsables de produir un estímul que s’estendrà al llarg de l’os i activarà un bucle de control.

En 1987 el científic Harold Frost va descriure per primera vegada aquest procés, conegut com “La teoria del mecanostat”. El grau de deformació dels ossos constitueix una variable de control que ha de mantenir-se constant. Un mecanisme de control –el mecanostat– registra la deformació real i després ho compara amb el valor desitjat. Si l’estímul de càrrega és prou alt, aquesta microdeformació excedirà el valor desitjat, estimulant el metabolisme ossi. Els osteoblastos s’activen i treballen intensament per construir massa òssia. Els ossos generen sals minerals que augmenten l’estabilitat de les trabècules esponjoses. A més, es produeix un engrossiment de la capa externa dels ossos tubulars i dels punts d’inserció dels tendons i les articulacions.

Per contra, si la microdeformació no aconsegueix el valor desitjat, els osteoclastos entren en joc i l’os disminueix de massa. A més, es produeix un canvi negatiu en la geometria.

En altres paraules, si no som capaces d’utilitzar els nostres músculs prou, els nostres ossos mancaran de la càrrega mecànica requerida. Això representa un factor de risc per a la pèrdua prematura d’os. Per mantenir la salut òssia i prevenir l’osteoporosi, és important fer un entrenament de força regular.

Entrenament negatiu

L’entrenament en Wunder Training generarà un impacte positiu en els ossos, ja que no només reforça els músculs, sinó també els ossos. Com a resultat, els ossos es mantenen sans, són més capaços de resistir les influències externes i són més resistents a les malalties òssies.

Un fet interessant és que la fase negativa d’un exercici muscular produeix el nivell més gran de deformació dels ossos i és més eficaç en l’enfortiment dels ossos. Aplicat a l’entrenament, això significa que hem d’alentir el pes de forma activa durant la fase negativa, és a dir, quan deixem la càrrega. Això produeix la màxima força muscular. Així que per què no provar exercicis seminegatius o negatius?
El nostre personal està a la seva disposició per mostrar-li la manera de fer-los. Experimenti com activar el seu metabolisme ossi en la vida diària.

SESSIÓ D’ENTRENAMENT GRATUÏTA

Descobreix el teu pla d’entrenament personalitzat amb 1 sessió gratuïta